Desplaçaments:
Els bitllets d'avió el vaig treure per govolo i vam volar amb Air France. Vam tenir una mica d'embolic perquè vam demanar permís per portar les bicis, i ens va endarrerir una mica la emissió dels bitllets, bé, faltava una setmana per marxar i encara no ens havien dit res sobre les bicis ni ens havien enviat el bitllet electrònic. Finalment i després d'un llarg intercanvi de mails i trucades amb la companyia, ens van acceptar les bicis i ens van concedir portar dos “bultos” de 23 kg,. Com sempre la bici empaquetada en una caixa de cartró amb les mides establertes, pedals fora etc.
Una oferta interessant és volar amb la companyia Air madagascar“ , llavors el vols interns que es puguin fer surten per un 50% més barats.
Per moure't pel país, nosaltres ho vam fer en bici ....ja s'ha vist. Els desplaçaments amb vehicle els vam fer amb taxi privat que llogàvem a través del l'allotjament a Tana : “Chez Jeanne.” , era el més pràctic per poder carregar les bicis i tot l'equipatge. Tot i així, hi ha els famosos taxi-brouses (furgonetes, o camionetes) que arriben a qualsevol poble.
Documents i moneda:Per visitar Madagascar, cal tramitar un visat, i es pot fer al consulat a Barcelona www.consuladomadagascar.org El preu eren uns 15 €
La moneda és el iariari nosaltres ho vam canviar tot quan vam arribar a l'aeroport, hi fan bon canvi, i no vegis com vam carregar de monedes per uns dies érem milionaris!
Salut:
Pel que fa a medicaments ens vam prendre el MALARONE pel tema de la malària i VIVOTIF, unes pastilles per la salmonela. Important portar repel·lent de mosquits i en els hotels demanar mosquitera!
I com toca en aquestes països vam prendre les mesures corresponents en la higiene alimentària: no menjar cru, només fruita que es peli ( els mangos i els “lichis” que gustosos eren!). L'aigua sempre la vam beure embotellada , gairebé a tots els poblets hi havia alguna botigueta que venien ampolles d'aigua, en alguns llocs més cara i en altres més barata el preu rondava entre els 1300 i els 2000 iari iaris.
Epoca:
Per escalar la millor epoca deu ser juliol, setembre perque ès hivern, i , tot i que fa fred durant el dia i al sol s'hi estarà bé.
Nosaltres vam estar-hi finals de novembre principis de desembre i vam passar calor. També vam apurar pel tema de les pluges, en teoria arriben el desembre però ens va ploure molt poc. Algun dia a Antananarivo i alguna altra que tempesta de tarda.
Menjar
El menjar local és arroç i zebú, al grill, estofat o com sigui...
El que ens va agradar molt són els minesao una mena d'espaguetis acompanyats amb verdures o carn, però aquest plat no es troba a tot els restaurants. Si es vol menjar àpats locals cal anar a uns establiments anomenat “HOTELYS”, els llocs més senzills i econòmics.
A la costa vam menjar peix, gambes i pop però cuinat amb un sofregit bastant fort.
Els esmorzars si eren a l'hotel, pa amb mermelada i te o cafe i si el feiem al carrer, compràvem una mena de bunyols o farina fregida amb un tassa de café.
Hi ha gent que passa gana a Madagascar que ningu esperi gaudir de grans varietats culinàries.
Per les activitats de la bici i escalar vam portar menjar tipus barretes per picar durant el dia.
Que portàvem... o no
Per escalar vam agafar material de via llarga equipada, cintes i reunions... Part del material el vam donar allà per no arrossegar-lo durant tot el viatge.
Per la bici, no portàvem ni tenda ni fogonet. Un sac de dormir lleuger que casi no el vam fer servir, el que si és util és la funda de sac d'interior.
Evidentment un bon repertori de recanvis i eines per la bicicleta i una farmaciola.
Per trobar informació:
Nosaltres vam utilitzar la guia de la Lonely Planet de Madagascar i les illes Comoras, gairebé a tots els allotjaments a on vam estar ho vam trobar per aquesta guia. Ens va semblar força correcte les recomanacions que feia.
Sobre el viatge...va ser una molt bona experiència, poder formar part d'aquells escenaris, veure la seva fauna,compartir petits moments amb la gent... és un país molt especial i malgrat les dures condicions en que viuen els seus habitats, són amables i no vam tenir cap mena de problema.
Pedalant vas a on vols i quan vols, és una de les millor maneres de conèixer un país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada